Boston: Maine

Aprofitant l'últim cap de setmana que teniem per viatjar, l'Oriol i jo vam decidir llogar un cotxe, agafar una tenda prestada i fer un viatge de 6 hores cap a Maine, una regió del nord de New England coneguda pels seus parcs naturals. Aquí teniu la pàgina web per si hi voleu fer un cop d'ull:

http://www.visitmaine.com/

Aconsellats pels locals, vam triar el Parc Nacional d'Acadia per passar les nostres vacances. Es potser el parc més petit de la zona, cosa que fa que sigui molt més senzill de visitar i, a més té platja i montanya. Què més es pot demanar?? Sí, que faci bon temps! Tard!!! Esteu a New England, aquí mai fa bon temps!! En fi...

El primer dia, que va ser l'únic que no va ploure, per sort, vam aprofitar molt el temps i començar el dia fent una excursió per una via ferrada.

El camí fins al cim és xulíssim i les vistes des de dalt encara millors!

De baixada vam decidir fer una parada a Sand Beach. Només l'Oriol va tenir nassos de banyar-se en aquelles aigües, primer perquè estan gelades, i segon perquè hi ha unes corrents que fan por!

A l'hora de dinar (o sigui, les 12h) vam parar al costat d'aquest llac, que és una reserva d'aigua potable i, per tant, no es permet el bany. Tampoc tenia cap intenció de banyar-m'hi, sincerament...

Després de dinar, cap amunt un altre cop. Aquesta vegada per un camí més senzill i amb un objectiu clar: veure la pedra que s'aguanta pels pèls just a la vora d'un precipici!! de nou, les vistes des de dalt eren espectaculars.

Aquí teniu l'Oriol fent veure que sap on és!!

Cap al vespre vam anar a Bar Harbor, el principal poble de la zona, per anar caminant fins a una illa aprofitant que havia baixat la marea! No, no és l'illa de la foto.

I abans que es fes de nit, vam pujar amb el cotxe a Cadillac mountain per veure la posta de sol. Si puges a la muntanya pel matí ets la primera persona que veu la sortida del sol al continent americà!!

A la nit vam fer un intent, no gaire reixit, d'escalfar frankfurts al foc amb un pal i rostir marshmallows (núvols de sucre).

El dia següent vam passar moltes hores al cotxe perquè va estar plovent quasi tot el dia, però aquí us deixo algunes imatges de quan no plovia...

Els penya-segats son com els de les pel·lícules de l'Oest!

Alguns animalons que ens vam trobar pel camí!! Algú sap quina serp és aquesta, perquè ens va com escopir i després ens picava la cara. A l'Oriol li va sortir com una petita erupció a la galta...

Observant les balenes a l'horitzó (o no, no ho sabrem mai) amb un nou amic.

El nou amic! Aquesta foto és sense zoom!!

Quan les marees baixen deixen piscines d'aigua salada on es veu el fons del mar i on queden atrapats animals com estrelles de mar, musclos, cargols...

La zona era un destí d'estiueig de gent rica abans de la I Guerra Mundial. Durant i després de la guerra i de la gran depressió les cases van quedar abandonades durant anys fins que, cap a mitjans del segle passat es va rehabilitar i va tornar a guanyar interès com a destí turístic. Està ple de cases com aquesta!!